Bon dia papaies i dàtils jugaires!
Avui tinc ganes de parlar d'un videojoc que em te enamorada, The Witcher 3 (amb les seves expansions). Però primer faré una petita introducció de quan em ve l'interès pels videojocs.
A mi sempre m'ha agradat jugar a videojocs, anys enrere ho acostumava a fer amb el meu PC, però quan vaig deixar de tenir-lo i em vaig passar al meu Macbook, vaig deixar de jugar igual, hi ha jocs molt bons també, però a mi jugar amb portàtil no m'agrada, i no em canviaré d'un PC a un portàtil per omplir-lo de perifèrics per poder jugar.
Vaig començar a jugar a videojocs amb el MSX i l'Attari que teníem a casa, ja no recordo els noms de la majoria de jocs, però si que recordo que hi jugava bastant.
Anys després, quan jo tenia uns 11 anys, el meu germà gran va dur a casa un 286, li hauria de preguntar quant tenia de disc dur i de RAM perquè no recordo la dada exacta, però vamos, una merdumfla jajaja. Recordo com des del MS-DOS arquejava i desarquejava els jocs per poder jugar-hi, jocs que ocupaven un grapadet de megues minúscul, però ocupaven una pila de disquets. I ho havies de fer així perquè el PC no podia emmagatzemar practicament res jajaja si no teníem ni Windows que anàvem amb el Comandante Norton, estic parlant de la prehistòria informàtica jajaja!
Els meus inicis, deixant de banda els videojocs de maquineta recreativa del MSX i de l'Attari, van ser, a nivell d'aventura gràfica amb el Monkey Island, crec que és un dels meus jocs preferits, i a nivell de joc de rol amb el D&D The Eye of The Beholder i l'Ultima Underworld.
Quan tenia uns 12 anys em van regalar un ordinador, un 386, una mica més potent que el del meu germà, això va fer que tots passéssim de jugar amb el seu, a jugar amb el meu, els meus germans, els 2 nois, es passaven tota la nit jugant mentre jo dormia, que havia d'anar al cole!
Fa uns anys li van regalar la Playstation al meu marit, feia anys que dèiem que n'havíem de tenir una, perquè a tots dos ens agraden aquestes coses, i bé, un cop tinguen-ne una, una nova perdició jajaja.
Estava molt desconnectada del món videojoc, crec que a l'últim que havia jugat, en ordinador l'Elder Scrolls Oblivion i en Playstation al Jak & Daxter-El Legado de los Precursores.
Quan vaig veure de què anava aquest joc no m'ho vaig ni pensar, és un ARPG, un joc de rol d'acció, de món obert i amb un argument molt immersiu, acabes entrant dins del joc i de la història. Quan comença el joc agafes la personalitat del protagonista, Geralt de Rivia, el bruixot, i a partir d'aquí tens una sèrie de missions a complir (o no) que et faran avançar per la història. Hi ha moments en que et faràn decidir sobre coses que faran que la història vagi cap un cantó o cap un altre, per lo que, en realitat, és un joc relativament rejugable (si recordes les decisions que has pres la primera vegada 😅).
La veritat és que no m'estranya que l'anomenin el millor joc d'aquest gènere que s'ha creat fins ara. Ha deixat el llistó molt alt.
QUÈ M'AGRADA:
M'agrada la temàtica del joc, l'argument i la història, el vius, doncs és molt immersiu.
El joc te uns gràfics brutals.
La banda sonora és una passada, i el doblatge dels personatges és molt bo, gran treball dels actors de doblatge.
És un joc de món obert, per lo que pots passejar-te, pràcticament, per tot el mapa.
És un joc llarg, no te l'acabes en un pim pam i el pots saborejar la mar de bé.
QUÈ NO M'AGRADA:
Que és l'ultim joc de la saga i l'estudi que l'ha fet, de moment, ha decidit que no en farà més.
Que se m'està a punt d'acabar, i que tot i que és relativament rejugable, ja no serà el mateix.
CONCLUSIÓ:
El joc és una passada, pots dedicar-te exclusivament a complir les missions, o pots anar d'aventura pel mapa i vinga a matar bitxos.
És un joc amb un argument i una història ben pensats i ben duts a terme, t'enganxa ràpid.
Molt bonic de veure i d'escoltar, te un art brutal tan a nivell gràfic com sonor.
Si a un li agraden els RPG i els llibres de fantasia, disfrutarà molt d'aquest joc.
