Bon dia papaies i dàtils jugaires!
Avui m'agradaria parlar del joc de cartes col·leccionables per antonomàsia, de fet, va ser el primer joc d'aquest estil.
És un joc de construcció de baralles (decks en anglès), no es un joc fàcil, fa grinyolar els engranatges del cervell fer-te una bona baralla, que sigui equilibrada entre defensa i atac, criatures, artefactes i conjurs, encantaments e instantanis, a més a més del manà (les terres, la moneda a pagar per poder jugar les cartes). Hi ha moltes cartes de molts tipus diferents i moltes regles dintre de les regles de les mateixes cartes. Les combinacions a fer són infinites.
No ens enganyem, hi juga molt l'atzar, però una bona estratègia i saber jugar són necessaris per poder guanyar, o si més no, fer unes partides decents.
Cada tant temps van sortint col·leccions noves, per lo que si un és molt aficionat a aquest joc, està perdut 😅.
També és un joc del qual es fan tornejos per tot el món, des de macro tornejos a de més petits a botiguetes de barri.
Per aprendre a jugar és tan senzill com comprar-se un pack d'inici. També pots bussejar per el web oficial del joc, o mirar per Internet blogs especialitzats o vídeos de YouTube, és un joc que ja té 26 anys i molts adeptes al voltant del món.
A part de amb les cartes físiques, també es pot jugar amb aplicacions, tant per a ordinador, com per a tauleta o mòbil.
QUÈ M'AGRADA:
Quan ja saps jugar és un joc ràpid on les partides no s'allarguen massa, per lo que el pots fer servir a mode de filler, tot i que no és un joc lleuger.
No cal cap preparació, només treure la teva baralla i començar a jugar amb el contrincant.
Te'l pots endur a qualsevol lloc.
Fa goig de veure. L'art de les cartes és preciós.
QUÈ NO M'AGRADA:
No és un joc fàcil, per lo que si no es juga molt habitualment no li acabes de treure tot el suc.
Al ser un joc que et fa pensar no et servirà per aquells moments que no es vol jugar a jocs densos.
CONCLUSIÓ:
El joc en si m'agrada, la temàtica fantàstica i els dibuixos de les cartes m'encanta, quan ja saps jugar una mica les partides no s'allarguen i el pots treure en qualsevol moment, així com dur-lo a qualsevol lloc i fer partides allà on sigui, ideal per a viatges de tren llargs.
Tot i que no és un joc fàcil, tampoc és un jocs hiper complicat que no pugui aprendre-hi a jugar qualsevol persona normal i corrent. La dificultat no resideix en aprendre-hi a jugar, si no en fer una bona construcció de la teva baralla i, en alguns casos, aplicar correctament les normes de les cartes.
Enllaços d'interès:
