Bon dia papaies i dàtils jugaires!
Quan vaig fer aquest blog, coneixent-me i sabent que m'agrada parlar de diverses coses i que acostumo a dispersar-me sovint, ja em vaig plantejar no parlar exclusivament de jocs, tot i que aquesta era la meva motivació principal, vaig dir que volia parlar també d'altres coses, com llibres, així que avui parlaré del que, potser, és un dels meus llibres preferits.
El Joc d'Ender del gran Orson Scott Card. Hi ha molts llibres que m'agraden, molts, però un dels que m'agraden més és aquest, i tota la saga que el segueix i també la saga de la Sombra, paral·lela a la primera.
A mi sempre m'ha agradat molt llegir, a casa dels meus pares, a casa meva, sempre hi han hagut una pila de llibres per un munt d'estanteries i prestatgeries, i sempre hem vist tant a ma mare com a la meva àvia amb un llibre entre les mans, per lo que tots 4 germans som aficionats a la lectura.
A mida que em vaig anar fent gran se'm van anar definint els gustos, i els gèneres que més m'agraden, i en aquest ordre, son: la Ciència-Ficció, el Terror, la Fantasia Èpica i després ja vindrien llibres no narratius de diversos temes (llibres científics sobretot, medicina, física, genealogia, etc...), a banda d'artícles per Internet de coses que m'interessin.
Aquest llibre va ser un dels primers que em vaig llegir de ciència-ficció, me'l va recomanar la meva mare, i em va encantar, quan un llibre aconsegueix dur-te dins de la història, és un gran llibre, això no passa amb tots, o si més no, no a tothom li passa amb els mateixos llibres, jo hi ha llibres que no he tingut nassos de llegir, com per exemple, La Casa Sota la Sorra de Joaquim Carbó, un llibre juvenil que ha llegit un munt de gent, doncs no hi ha manera de que passi de la primera pàgina.
La saga d'Ender es brutal, l'univers que es presenta, les trames polítiques, els conflictes ètics, és una història amb un rerefons complexe i que fa pensar.
Uns personatges rics, complexes, amb unes personalitats ben marcades i definides, algunes de les quals s'acaben perfilant a la saga de Las Sombras.
No es pot llegir una saga sense l'altre per poder assolir tota la complexitat de l'univers Ender, seria com quedar-se plantat després de llegir Dune de Frank Herbert, o El Hobbit de Tolkien.
Quan vaig acabar de llegir el llibre per primera vegada, doncs l'he llegit diversos cops, automàticament vaig pensar "com pot ser que no n'hagin fet cap pel·lícula d'aquest llibre, és brutal!", i vaig estar esperant a que algú es dignés a dur el llibre al cinema, i l'any 2013 Gavin Hood va fer realitat el meu somni, he de dir que, malgrat les llicències que es va permetre el director, la pel·lícula està bastant aconseguida, i les parts argumentals claus, son molt fidels al llibre.
Llàstima que es fa curta i que hi manquen algunes coses també importants, però també és cert que al llibre hi surten certes coses difícils de dur a terme a la gran pantalla i que es puguin identificar perfectament si has llegit el llibre, i això està molt aconseguit. De totes maneres és com sempre, si no s'ha vist la pel·lícula, millor llegir el llibre abans.
QUÈ M'AGRADA:
La temàtica, em flipa la ciència-ficció des de ben petita.
L'argument està molt ben lligat, els personatges molt ben construïts, les trames, tot.
Una història immersiva totalment.
QUÈ NO M'AGRADA:
Que s'acabi 😅
CONCLUSIÓ:
Si t'agrada la ciència-ficció i t'agrada llegir, si no has llegit aquestes dues sagues, ja pots començar per El Joc d'Ender, t'enganxarà des de la primera pàgina.
Un bon llibre per començar dintre del gènere també si no s'ha llegit mai ciència-ficció.
