Un "tots contra tots" molt divertit

Bon dia papaies i dàtils jugaires!

Avui us vull parlar d'un joc molt i molt divertit (no apte per persones que es piquin ràpid), l'Arcadia Quest.

És un joc on tothom lluita contra tothom,  totalment competitiu, jugues contra el joc i contra els altres jugadors.

Es tracta de fer una campanya, la qual consta de diferents escenaris, en aquests escenaris s'han d'acomplir una sèrie de missions (gestas, al joc), el primer en acomplir-les guanya la partida, entenent per partida cada escenari acabat. Un cop finalitzada la campanya sencera (que pot durar dies) s'haurà de mirar a veure quin jugador ha guanyat.

És un joc molt bonic pels sentits, les minis (miniatures) son molt xules, d'estil chibi, les il·lustracions i els noms dels personatges i dels enemics en clau d'humor, caricaturesc. Un joc amb una pila de components, tant minis, com encunys (troquels, en castellà), daus personalitzats i cartes. 

Molt interessant el fet de que els teus personatges (en controles 3) i les seves armes, així com els enemics i els mateixos escenaris, vagin pujant de nivell a mida que avança el joc, com si juguéssim amb un videojoc.

No és un joc de "mazmorreo", no vas per unes masmorres explorant i matant bitxos, és un joc, com ja he explicat, d'acomplir missions, objectius molt clars, que poden ser trobar X cosa o matar X bitxos o jugadors contrincants o el que sigui.

És molt divertit, i si ets competitiu t'agradarà. Això si, abstenir-se persones que es piquin ràpid i persones competitives de forma insana, si t'enfada perdre no juguis.

S'ha de dir que té un setup una mica feixuc, però després es gaudeix tant jugant, que val la pena. Val a dir que cal tenir una taula gran, la taula que tenim nosaltres fa 94 x 114 cm, i se'ns fa petita gairebé sempre. 

QUÈ M'AGRADA:

Que sigui competitiu, al meu marit i a mi ens agraden els jocs cooperatius, però de vegades també ens agrada esbatussar-nos una mica, tots dos som bastant competitius també.

L'art del joc, les minis i les il·lustracions m'encanten, a mi aquestes pijadetes gairebé que m'agraden totes,  és igual l'estil mentre estigui ben fet.

Et passa el temps volant, un cop has muntat el setup, el temps vola perquè et diverteixes molt.

Que pugi el nivell tant dels escenaris, com dels personatges i les armes, tens la sensació real de que el joc avança. 

QUÈ NO M'AGRADA:

El setup és llarg de fer, i és la típica excusa per no treure els jocs que tenen un setup feixuc.

Cal tenir una taula gran, això em pasa amb diversos jocs, i solen ser els que més m'agraden.

CONCLUSIÓ:

Un joc divertit, per passar-s'ho bé, on el temps passa ràpid i hi haurà piques assegurats, si es té esportivitat, la diversió estarà assegurada.

Lovecraft, mons paral·lels, Cthulhu i uns quants primigenis

Bon dia papaies i dàtils jugaires!

Avui us vull parlar del que, per a mi, és la joia de la corona, l'Arkham Horror 2a Edició.

Aquest va ser el primer joc que ens vam comprar amb la meva parella, és un joc difícil i dens, però totalment immersiu, i si t'agrada de bones a primeres, ja t'ha atrapat.

Els jugaires amb experiència no aconsellarien mai iniciar-se al món dels jocs de taula amb aquest, peeeerò el meu marit i jo som una mica kamikazes, i les coses com siguin, la vam encertar de ple.

Hi he jugat a 2 persones i a 4, i per al meu gust com millor funciona és a 2 persones duent 2 personatges cada un.

No és un joc fàcil de guanyar, però quan s'aconsegueix, la victòria et deixa un molt bon sabor de boca, a tu i als altres jugadors, doncs és un joc cooperatiu.

Ah, i sobretot, és un joc llarg, molt llarg quan no es té experiència, pot durar hores, la nostra primera partida va durar més de 6 hores, i no estic segura de si la vam acabar.

QUÈ M'AGRADA:

La temàtica, m'agrada H.P. Lovecraft des de fa anys i n'he llegit molts relats, de fet en tinc un  de llibre, i el terror en si, doncs també m'agrada.

És un bon joc per jugar a 2, i també s'hi pot jugar en solitari si un ho vol.

Que sigui tan immersiu, per això m'agraden els jocs d'estil americà, perquè, quan estan ben fets, t'endinses al fons de la història, els pots viure, i aquí hi resideix la gràcia del tema.

Que sigui llarg, al ser un joc immersiu i narratiu, no tindria sentit que fos un joc curt, no donaria temps a entrar al joc i a disfrutar-lo.

QUÈ NO M'AGRADA:

Que l'hagin descatalogat al treure la 3a Edició del joc, edició que ha canviat el joc totalment fent-ne practicament un de nou.

Al haver-lo descatalogat, també s'han descatalogat les expansions, per lo que, si no les tens totes, et serà difícil aconseguir-les perquè, o bé directament no les trobes, o bé les trobes al mercat de segona mà a preus desorbitats.

Que sigui llarg, tinc una relació amor-odi amb aquesta característica del joc, perquè per un costat, com he dit abans, m'agrada que sigui llarg perquè pots entrar bé dins del joc i viure'l a gust, però per altra banda, el setup del joc es entretingudet,  i quan el joc està avançat hi ha força coses damunt del tauler, per lo que si no tens un lloc fixe on poder deixar el joc muntat, és una mica complicat mantenir partides llargues.

CONCLUSIÓ:

Si no tens aquest joc, no el trobaràs a cap botiga, però és possible que si que el trobis de segona mà, tot i que, lo més probable es que no tindràs mai totes les expansions (o potser sí, jo no perdo l'esperança tampoc). Però sense expansions es pot jugar perfectament i, de fet, és com acostumem a jugar a casa.

És un joc que a mi em diverteix i m'agrada molt i que segur que no desapareixerà mai de la meva ludoteca.

Plats voladors, alienígenes i muntanyes misterioses

Bon dia papaies i dátils jugaires! 

Com que hem de diversificar 😜, doncs avui us parlaré d'una de les meves pel·lícules preferides. He d'escriure el títol en castellà, perquè és com la miro sempre, se'm fa estrany el títol en català, què voleu que us digui, és lo que té ser bilingüe, oi? 

Bé, com anava dient abans de dispersar-me només començar l'entrada, us vull parlar d'Encuentros en la Tercera Fase.

Aquesta pel·lícula m'encanta, des de ben petita que m'ha interessat aquesta temàtica, i era molt molt fan de les pelis de l'Steven Spielberg. 

El paper de Richard Dreyfuss és brutal, et captiva, vius perfectament les seves sensacions, que traspassen la pantalla.

La música, la fotografia, els efectes especials, els actors i els personatges als que donen vida, tot encaixa de manera perfecte, per oferir-nos una pel·lícula emocionant des del primer minut.

QUÈ M'AGRADA:

La temàtica, tant la ciència-ficció com el món de la ufología em criden moltíssim l'atenció i aquesta pel·lícula representa allò en el que crec, perquè sí, crec en alienígenes, no se com son, ni si venen per aquí ni res de res, obvi, però que no estem sols a l'univers, vamos, ho tinc claríssim.

Els actors, tots, però, com ja he dit, el paper de Richard Dreyfuss es brutal, ho fa tan bé!!

El director, no es pot negar, Steven Spielberg és un dels grans, i quan va fer aquesta pel·lícula era molt jove, només tenia 31 anys.

No me n'adono i ja s'ha acabat, m'endinso tant dins de la història, que ni me n'adono de com passa el temps.

QUÈ NO M'AGRADA:

Com amb alguna que altra cosa, doncs que s'acabi.

CONCLUSIÓ:

Si no l'has vist, mira-la, és una pel·lícula preciosa tant per l'argument, com pels efectes especials, realment un goig pels ulls.

COMENTARI ADDICIONAL:

Com amb tot lo que publico en aquest blog, la meva opinió és totalment subjectiva i parlo de coses que m'agraden, tot i que en algunes hi pugui anomenar coses que no m'agraden també. Per lo que les meves opinions son, en general, favorables 😊. 

Ja ho dic a la primera entrada, no penso fer ressenyes ni res per l'estil en plan super entesa del tema i tal. Només vull parlar de coses amb les que m'agrada disfrutar de les meves estones de lleure, ja sigui amb la companyia de la meva família, o sola.

Batalles interespacials que semblen jocs

Bon dia papaies i dàtils jugaires!

Quan vaig fer aquest blog, coneixent-me i sabent que m'agrada parlar de diverses coses i que acostumo a dispersar-me sovint, ja em vaig plantejar no parlar exclusivament de jocs, tot i que aquesta era la meva motivació principal, vaig dir que volia parlar també d'altres coses, com llibres, així que avui parlaré del que, potser, és un dels meus llibres preferits.

El Joc d'Ender del gran Orson Scott Card. Hi ha molts llibres que m'agraden, molts, però un dels que m'agraden més és aquest, i tota la saga que el segueix i també la saga de la Sombra, paral·lela a la primera. 

A mi sempre m'ha agradat molt llegir, a casa dels meus pares, a casa meva, sempre hi han hagut una pila de llibres per un munt d'estanteries i prestatgeries, i sempre hem vist tant a ma mare com a la meva àvia amb un llibre entre les mans, per lo que tots 4 germans som aficionats a la lectura.

A mida que em vaig anar fent gran se'm van anar definint els gustos, i els gèneres que més m'agraden, i en aquest ordre, son: la Ciència-Ficció, el Terror, la Fantasia Èpica i després ja vindrien llibres no narratius de diversos temes (llibres científics sobretot, medicina, física, genealogia, etc...), a banda d'artícles per Internet de coses que m'interessin.

Aquest llibre va ser un dels primers que em vaig llegir de ciència-ficció, me'l va recomanar la meva mare, i em va encantar, quan un llibre aconsegueix dur-te dins de la història, és un gran llibre, això no passa amb tots, o si més no, no a tothom li passa amb els mateixos llibres, jo hi ha llibres que no he tingut nassos de llegir, com per exemple, La Casa Sota la Sorra de Joaquim Carbó, un llibre juvenil que ha llegit un munt de gent, doncs no hi ha manera de que passi de la primera pàgina.

La saga d'Ender es brutal, l'univers que es presenta, les trames polítiques, els conflictes ètics, és una història amb un rerefons complexe i que fa pensar. 

Uns personatges rics, complexes, amb unes personalitats ben marcades i definides, algunes de les quals s'acaben perfilant a la saga de Las Sombras. 

No es pot llegir una saga sense l'altre per poder assolir tota la complexitat de l'univers Ender, seria com quedar-se plantat després de llegir Dune de Frank Herbert, o El Hobbit de Tolkien.

Quan vaig acabar de llegir el llibre per primera vegada, doncs l'he llegit diversos cops, automàticament vaig pensar "com pot ser que no n'hagin fet cap pel·lícula d'aquest llibre, és brutal!", i vaig estar esperant a que algú es dignés a dur el llibre al cinema, i l'any 2013 Gavin Hood va fer realitat el meu somni, he de dir que, malgrat les llicències que es va permetre el director, la pel·lícula està bastant aconseguida, i les parts argumentals claus, son molt fidels al llibre. 

Llàstima que es fa curta i que hi manquen algunes coses també importants, però també és cert que al llibre hi surten certes coses difícils de dur a terme a la gran pantalla i que es puguin identificar perfectament si has llegit el llibre, i això està molt aconseguit. De totes maneres és com sempre, si no s'ha vist la pel·lícula, millor llegir el llibre abans.

QUÈ M'AGRADA:

La temàtica, em flipa la ciència-ficció des de ben petita.

L'argument està molt ben lligat, els personatges molt ben construïts, les trames, tot.

Una història immersiva totalment.

QUÈ NO M'AGRADA:

Que s'acabi 😅

CONCLUSIÓ:

Si t'agrada la ciència-ficció i t'agrada llegir, si no has llegit aquestes dues sagues, ja pots començar per El Joc d'Ender, t'enganxarà des de la primera pàgina. 

Un bon llibre per començar dintre del gènere també si no s'ha llegit mai ciència-ficció.

Bruixots, criatures i un món obert

Bon dia papaies i dàtils jugaires! 

Avui tinc ganes de parlar d'un videojoc que em te enamorada, The Witcher 3 (amb les seves expansions). Però primer faré una petita introducció de quan em ve l'interès pels videojocs.

A mi sempre m'ha agradat jugar a videojocs, anys enrere ho acostumava a fer amb el meu PC, però quan vaig deixar de tenir-lo i em vaig passar al meu Macbook, vaig deixar de jugar igual, hi ha jocs molt bons també, però a mi jugar amb portàtil no m'agrada, i no em canviaré d'un PC a un portàtil per omplir-lo de perifèrics per poder jugar.

Vaig començar a jugar a videojocs amb el MSX i l'Attari que teníem a casa, ja no recordo els noms de la majoria de jocs, però si que recordo que hi jugava bastant.

Anys després, quan jo tenia uns 11 anys, el meu germà gran va dur a casa un 286, li hauria de preguntar quant tenia de disc dur i de RAM perquè no recordo la dada exacta, però vamos, una merdumfla jajaja. Recordo com des del MS-DOS arquejava i desarquejava els jocs per poder jugar-hi, jocs que ocupaven un grapadet de megues minúscul, però ocupaven una pila de disquets. I ho havies de fer així perquè el PC no podia emmagatzemar practicament res jajaja si no teníem ni Windows que anàvem amb el Comandante Norton, estic parlant de la prehistòria informàtica jajaja!

Els meus inicis, deixant de banda els videojocs de maquineta recreativa del MSX i de l'Attari, van ser, a nivell d'aventura gràfica amb el Monkey Island, crec que és un dels meus jocs preferits, i a nivell de joc de rol amb el D&D The Eye of The Beholder i l'Ultima Underworld. 

Quan tenia uns 12 anys em van regalar un ordinador, un 386, una mica més potent que el del meu germà, això va fer que tots passéssim de jugar amb el seu, a jugar amb el meu, els meus germans, els 2 nois, es passaven tota la nit jugant mentre jo dormia, que havia d'anar al cole!

Fa uns anys li van regalar la Playstation al meu marit, feia anys que dèiem que n'havíem de tenir una, perquè a tots dos ens agraden aquestes coses, i bé, un cop tinguen-ne una, una nova perdició jajaja.

Estava molt desconnectada del món videojoc, crec que a l'últim que havia jugat, en ordinador l'Elder Scrolls Oblivion i en Playstation al Jak & Daxter-El Legado de los Precursores.

Quan vaig veure de què anava aquest joc no m'ho vaig ni pensar, és un ARPG, un joc de rol d'acció, de món obert i amb un argument molt immersiu, acabes entrant dins del joc i de la història. Quan comença el joc agafes la personalitat del protagonista, Geralt de Rivia, el bruixot, i a partir d'aquí tens una sèrie de missions a complir (o no) que et faran avançar per la història. Hi ha moments en que et faràn decidir sobre coses que faran que la història vagi cap un cantó o cap un altre, per lo que, en realitat, és un joc relativament rejugable (si recordes les decisions que has pres la primera vegada 😅). 

La veritat és que no m'estranya que l'anomenin el millor joc d'aquest gènere que s'ha creat fins ara. Ha deixat el llistó molt alt.

QUÈ M'AGRADA:

M'agrada la temàtica del joc, l'argument i la història, el vius, doncs és molt immersiu.

El joc te uns gràfics brutals.

La banda sonora és una passada, i el doblatge dels personatges és molt bo, gran treball dels actors de doblatge.

És un joc de món obert, per lo que pots passejar-te, pràcticament, per tot el mapa.

És un joc llarg, no te l'acabes en un pim pam i el pots saborejar la mar de bé.

QUÈ NO M'AGRADA:

Que és l'ultim joc de la saga i l'estudi que l'ha fet, de moment, ha decidit que no en farà més.

Que se m'està a punt d'acabar, i que tot i que és relativament rejugable, ja no serà el mateix. 

CONCLUSIÓ:

El joc és una passada, pots dedicar-te exclusivament a complir les missions, o pots anar d'aventura pel mapa i vinga a matar bitxos. 

És un joc amb un argument i una història ben pensats i ben duts a terme, t'enganxa ràpid. 

Molt bonic de veure i d'escoltar, te un art brutal tan a nivell gràfic com sonor.

Si a un li agraden els RPG i els llibres de fantasia, disfrutarà molt d'aquest joc.

Amb el barret de Mag et llanço conjurs!

Bon dia papaies i dàtils jugaires! 

Avui m'agradaria parlar del joc de cartes col·leccionables per antonomàsia, de fet, va ser el primer joc d'aquest estil. 

És un joc de construcció de baralles (decks en anglès), no es un joc fàcil, fa grinyolar els engranatges del cervell fer-te una bona baralla, que sigui equilibrada entre defensa i atac, criatures, artefactes i conjurs, encantaments e instantanis, a més a més del manà (les terres, la moneda a pagar per poder jugar les cartes). Hi ha moltes cartes de molts tipus diferents i moltes regles dintre de les regles de les mateixes cartes. Les combinacions a fer són infinites. 

No ens enganyem, hi juga molt l'atzar, però una bona estratègia i saber jugar són necessaris per poder guanyar, o si més no, fer unes partides decents.

Cada tant temps van sortint col·leccions noves, per lo que si un és molt aficionat a aquest joc, està perdut 😅.

També és un joc del qual es fan tornejos per tot el món, des de macro tornejos a de més petits a botiguetes de barri.

Per aprendre a jugar és tan senzill com comprar-se un pack d'inici. També pots bussejar per el web oficial del joc, o mirar per Internet blogs especialitzats o vídeos de YouTube, és un joc que ja té 26 anys i molts adeptes al voltant del món.

A part de amb les cartes físiques, també es pot jugar amb aplicacions, tant per a ordinador, com per a tauleta o mòbil. 

QUÈ M'AGRADA:

Quan ja saps jugar és un joc ràpid on les partides no s'allarguen massa, per lo que el pots fer servir a mode de filler, tot i que no és un joc lleuger.

No cal cap preparació, només treure la teva baralla i començar a jugar amb el contrincant.

Te'l pots endur a qualsevol lloc.

Fa goig de veure. L'art de les cartes és preciós.

QUÈ NO M'AGRADA:

No és un joc fàcil, per lo que si no es juga molt habitualment no li acabes de treure tot el suc. 

Al ser un joc que et fa pensar no  et servirà per aquells moments que no es vol jugar a jocs densos.

CONCLUSIÓ:

El joc en si m'agrada, la temàtica fantàstica i els dibuixos de les cartes m'encanta, quan ja saps jugar una mica les partides no s'allarguen i el pots treure en qualsevol moment, així com dur-lo a qualsevol lloc i fer partides allà on sigui, ideal per a viatges de tren llargs.

Tot i que no és un joc fàcil, tampoc és un jocs hiper complicat que no pugui aprendre-hi a jugar qualsevol persona normal i corrent. La dificultat no resideix en aprendre-hi a jugar, si no en fer una bona construcció de la teva baralla i, en alguns casos, aplicar correctament les normes de les cartes.

Enllaços d'interès:

Pàgina oficial de Màgic The Gathering

Avui serem pirates!

Bon dia papaies i dàtils jugaires! Avui un parlaré d'Isla Calavera.

Ha estat un bon descobriment, el joc en si no te cap misteri, vindria a recordar una mica al poker de daus en alguns aspectes, pel fet d'haver de reunir quants més daus iguals millor, però amb l'al·licient de les cartes, que li posen la salsa al joc. 

L'objectiu es arribar a 6000 punts, el primer que hi arriba, guanya. 

Les cartes poden ser bones o t'ho poden posar una mica més difícil.

Si et surten 3 calaveres, sigui en una o en més d'una tirada, perds.

Es un joc de temptar la sort, doncs, a no ser que perdis, ets tu qui decideix si seguir jugant o no i plantar-te.

Després hi ha més cosetes que li donen vidilla al joc, però com dic a la meva primera entrada, de blogs, videoblogs i webs amb aquesta informació, la xarxa n'és plena.

He de dir que aquest joc està classificat per una edat a partir de 8 anys, jo jugo amb el meu fill de 5 anys i em fot pallisses molt maques, entén perfectament la mecànica del joc i sap jugar perfectament, lo únic que no fa ell és dur el recompte de punts, però per lo demés, es defensa millor que els seus pares 😅.

QUÈ M'AGRADA:

És ràpid, no calen gaires preparatius, treure els daus, posar la baralla de cartes a l'abast de tothom, i jugar.

Les partides també són ràpides, quan llegeixes que s'ha d'arribar a 6000 per guanyar penses que serà més llarg de lo que diu a la caixa, però no, i a més, si surten bones tirades, pot ser més curt encara del que tenen calculat que pot durar una partida.

Els components són macos i de bona qualitat, les cartes són fermes (nosaltres les enfundem totes, això ja em ve de lluny, del Magic), amb uns dibuixos bonics, i els daus també estan ben fets i són bonics també. 

Te'l pots endur a qualsevol lloc ja que la capsa es molt petiteta. 

QUÈ NO M'AGRADA:

Penso que és un joc que es pot jugar en solitari, i li manquen unes normes per a la modalitat d'un  sol jugador, és algo que pot fer un mateix a casa pensant les seves pròpies normes, però penso que el joc seria rodó del tot si ja ho portés en el petit manual. 

CONCLUSIÓ:

En conclusió, és un joc divertit, sobretot per jugar amb nens, és un filler lleuger, de normes fàcils i ràpid d'aprendre-hi a jugar amb partides ràpides també, bo per passar l'estona quan tens ganes de jugar però no estàs per fer-ho amb un joc massa dens que faci grinyolar els engranatges del cervell.

El perquè de tot plegat

Bon dia i benvinguts a totes les papaies i a tots els dàtils jugaires que em llegeixin!

Per començar podria explicar el perquè he començat a escriure aquest blog, així que m'hi poso.

D'uns anys cap aquí el meu home i jo ens hem aficionat als jocs de taula, però no als jocs de taula habituals (Risk, Monopoly, etc...), no, ens hem aficionat als jocs de taula més contemporanis, en teoria el Risk i el Monopoly entrarien dins d'aquesta classificació, però vull diferenciar entre els jocs de tota la vida i que gairebé tothom els ha tingut o jugat alguna vegada, amb aquesta "nova" fornada de jocs que cada vegada te més aficionats al darrera. 

A nosaltres ens agraden especialment els jocs temàtics d'escola americana, els que s'anomenen, despectivament, "Ameritrash". El nostre preferit és l'Arkham Horror, tot i que amb l'Arcadia Quest ens ho passem molt bé també.

Altres jocs que ens agraden són els que s'anomenen "Fillers", jocs ràpids de mecàniques senzilles que acostumem a disfrutar amb el nostre datilet, com poden ser el Doble o Isla Calavera.

D'uns dies cap aquí he començat a tenir curiositat pels jocs de rol per a nens, de moment encara estic estudiant el tema, però penso que pot ser súper interessant, i el nostre petit, que te una imaginació que no se l'acaba, segur que ho disfruta molt. Jo no he jugat mai a Rol de taula, lo màxim que he fet ha estat crear-me un personatge quan tenia uns 12 anys amb els meus germans grans, però no vam passar d'aquí jajaja!! 

Total, que cada vegada que busco informació a la xarxa, potser m'equiboco, però diria que hi ha molt poca informació en català, i com que a mi m'agrada escriure les meves opinions en la meva llengua, he decidit fer-ho en aquest blog. La info que hi ha per la xarxa en castellà és 👌, de tots colors i per a tots els gustos, cap queixa.

No se com ho faré, perquè no parlaré des del punt de vista d'un super expert ni molt menys, soc una usuària i prou, per lo que serà bo que ningú esperi unes super ressenyes mega professionals, perquè segur que no seran així les coses que escrigui. Jo vull parlar de la meva opinió, perquè m'agrada i perquè no m'agrada alguna cosa, no una fitxa de com es juga i un anàlisi professional del tema, per això ja hi ha un munt de gent que s'hi dedica i ho fa infinitament millor que jo. 

Però totes aquestes coses no em venen d'ara així de cop i volta, no pas. Jo vinc dels jocs d'ordinador, fa tant que no jugo amb un PC, que gairebé tots els jocs als que jugava ara són abandonware jajaja. Vaig començar a trastejar amb ordinadors quan tenia 11 anys, i des d'aleshores que jugo i m'agrada jugar.

Els jocs que més m'agraden per jugar amb ordinador són els jocs de Rol, també les aventures gràfiques i per passar l'estona jocs de plataformes, ara per jugar a videojocs acostumo a fer-ho amb la PlayStation, i el meu joc preferit es The Witcher 3, m'agrada tant que he deixat de jugar perquè l'estic a punt d'acabar i no vull jajaja. Val si, també jugo amb la tauleta, però és un altre rotllo, són jocs més de passar l'estona, i excepte algun de cartes, et fan pensar diguem que tirant a poc.

També vinc del món del Magic The Gathering, el culpable de que m'hi interessés va ser el meu nebot gran, que ara que hi penso, també em va introduir en els jocs de taula ... mmmmh... Si se li ha de picar el crostó a algú, és a ell!! 😅

Com que em conec i se que em disperso amb relativa facilitat, no he volgut fer un blog de tema tancat, jocs i prou, i per això també vull parlar d'altres coses que m'agraden, com llibres, sèries i pel·lícules.

Així que, a veure què n'acaba sortint de tot això!

Benvinguts a Papaies i Dàtils!